Dedicado a todos los que no merecieron vivir tantas calamidades y muy especialmente a Cantares
Paradojas de la historia, metieron en campos de concentración a los que ,mas tarde, les tendrían que liberar.http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/paris.html
Cierto, hablaremos de ello en una próxima entrada.Gracias por participar.
Muy buena esta parte del blog, desconocía el trato inhumano de las autoridades francesas a los exiliados, por otra parte, impresionante lo de Elna.Un saludo y interesantísimo blog.
La maternidad de Elna llega hoy a mi pequeño pueblo del Emporda. Prueba de que la solidaridad y las enseñanzas de Elisabeth no tienen fronteras..Me ha impresionado como con la voluntad de una sola mujer centenares de niños pudieron salvarse,Gracias en nombre de ellos.Maria José
Gracias Maria Jose por participar en el blog, la verdad estoy intrigado con tu comentario, qué pasa en tu pequeño pueblo del Empordà, es una exposición, un coloquio,...Si quieres podemos anunciarlo aquí.
Després d’haver llegit “La Maternitat d’Elna”Després d’haver llegit el llibre “La maternitat d’Elna” de l’Assumpta Montellà, no puc entendre com el poble català va haver de patir les terribles injustícies de part dels nostres veïns francesos, els pares de la Revolució i de la “liberté, egalité e fraternité”. Vull pensar que les decisions van ser del govern francès i que, tal i com sembla que el mateix llibre relata, molta població francesa va ajudar els refugiats en la fugida i, segurament, molts devien ignorar la situació als Camps d’Argelers, Ribesaltes i Sant Cebrià de Rosselló. Però, igualment, no deixa de ser absolutament inexplicable –ni tant sols per la falta de previsió- tractar d’una forma tan vexatòria a les persones que fugien de les tropes militars franquistes cap a un país defensor dels drets i les llibertats. Com podien tenir a les persones sense sostre estiu i hivern a la sorra de la platja, ballats perquè no escapessin, sense aigua potable, sense latrines, amb nadons i gent gran? Com van poder deixar morir de fred els nadons i marcar les mares i les seves famílies durant generacions? Què vàrem fer els catalans sinó fugir del totalitarisme després d’haver lluitat per les llibertats? Després d’haver llegit aquest llibre només puc admirar novament la força del nostre poble, que es va aixecar i va seguir endavant. Quin fort temperament, quina capacitat d’adaptació i quina noblesa per oblidar el tracte rebut; i perdonar? Potser no es pot perdonar quan encara plores pel nadó enterrat a la sorra d’Argelers.Després d’haver llegit aquest llibre també puc seguir creient en la humanitat i en les persones que, individualment o organitzades, dediquen la seva vida als demés, es desplacen als llocs en conflicte, s’empassen les llàgrimes i donen tot als que estan patint, fan de pares, de mares i de germans.. Gràcies Elisabeth Eidenbenz, gràcies al Cartell suís d’ajuda als Nens Víctimes de la Guerra, a la Creu Roja i a tantes i tantes persones que dia a dia fan d’aquest món, un món amb esperances.. Laura Domènech
Paradojas de la historia, metieron en campos de concentración a los que ,mas tarde, les tendrían que liberar.
ResponderEliminarhttp://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/paris.html
Cierto, hablaremos de ello en una próxima entrada.
ResponderEliminarGracias por participar.
Muy buena esta parte del blog, desconocía el trato inhumano de las autoridades francesas a los exiliados, por otra parte, impresionante lo de Elna.
ResponderEliminarUn saludo y interesantísimo blog.
La maternidad de Elna llega hoy a mi pequeño pueblo del Emporda. Prueba de que la solidaridad y las enseñanzas de Elisabeth no tienen fronteras..
ResponderEliminarMe ha impresionado como con la voluntad de una sola mujer centenares de niños pudieron salvarse,Gracias en nombre de ellos.
Maria José
Gracias Maria Jose por participar en el blog, la verdad estoy intrigado con tu comentario, qué pasa en tu pequeño pueblo del Empordà, es una exposición, un coloquio,...
ResponderEliminarSi quieres podemos anunciarlo aquí.
Després d’haver llegit “La Maternitat d’Elna”
ResponderEliminarDesprés d’haver llegit el llibre “La maternitat d’Elna” de l’Assumpta Montellà, no puc entendre com el poble català va haver de patir les terribles injustícies de part dels nostres veïns francesos, els pares de la Revolució i de la “liberté, egalité e fraternité”. Vull pensar que les decisions van ser del govern francès i que, tal i com sembla que el mateix llibre relata, molta població francesa va ajudar els refugiats en la fugida i, segurament, molts devien ignorar la situació als Camps d’Argelers, Ribesaltes i Sant Cebrià de Rosselló. Però, igualment, no deixa de ser absolutament inexplicable –ni tant sols per la falta de previsió- tractar d’una forma tan vexatòria a les persones que fugien de les tropes militars franquistes cap a un país defensor dels drets i les llibertats. Com podien tenir a les persones sense sostre estiu i hivern a la sorra de la platja, ballats perquè no escapessin, sense aigua potable, sense latrines, amb nadons i gent gran? Com van poder deixar morir de fred els nadons i marcar les mares i les seves famílies durant generacions? Què vàrem fer els catalans sinó fugir del totalitarisme després d’haver lluitat per les llibertats?
Després d’haver llegit aquest llibre només puc admirar novament la força del nostre poble, que es va aixecar i va seguir endavant. Quin fort temperament, quina capacitat d’adaptació i quina noblesa per oblidar el tracte rebut; i perdonar? Potser no es pot perdonar quan encara plores pel nadó enterrat a la sorra d’Argelers.
Després d’haver llegit aquest llibre també puc seguir creient en la humanitat i en les persones que, individualment o organitzades, dediquen la seva vida als demés, es desplacen als llocs en conflicte, s’empassen les llàgrimes i donen tot als que estan patint, fan de pares, de mares i de germans.. Gràcies Elisabeth Eidenbenz, gràcies al Cartell suís d’ajuda als Nens Víctimes de la Guerra, a la Creu Roja i a tantes i tantes persones que dia a dia fan d’aquest món, un món amb esperances..
Laura Domènech